Quan la lactància materna no és com esperàvem

Sovint durant l’embaràs ens informem sobre la lactància materna. La major part de vegades la informació que rebem és que la llet materna és la millor llet que poden prendre els nostres fills, que és el més natural, que porta moltes defenses i fi de la història. Totes aquestes afirmacions són completament certes, però caldria profunditzar una mica més, ja que moltes famílies esperen que la lactància sigui un procés fàcil i sense complicacions, i no sempre és així.  El correcte establiment de la lactància materna depèn de varis factors. És important estar-ne informat per saber en quines dificultats ens podem trobar, com solucionar-les i a qui o a on cal consultar.

L’instint de succió és innat i la funció principal de les popes en qualsevol mamífer és la d’alletar les seves cries. Fins aquí claríssim. Però l’establiment de la lactància és un aprenentatge de la mare i el nadó, on el pare hi té un paper importantíssim perquè arribi a fi de bé.

És important que els dos membres de la parella estiguin informats i tinguin les idees clares, per tal d’anar a la una en la lactància del seu fill. Les primeres setmanes post part són dures, es dorm poc, estàs cansat, quan estàs menjant llavors el nadó vol popa i encara no ho domines el suficient per fer tres coses alhora i costa trobar 5 minuts per dutxar-se. Si a més hi sumem que quan es dona de popa fa mal i la teva parella et diu “dona-li un biberó i ja està”, llavors és el caos… És com si estàs fent una marató i al km 36 et diuen “saps què, fas mala cara, deixa-ho estar i anem a fer un café”, enlloc d’animar-te a continuar i lluitar per arribar al final.

Durant el post part ho dones tot i més de tu, et sents esgotada i a sobre, enlloc de donar-te un cop de mà, animar-te i buscar solucions, et diuen que “no n’hi per tant, que hi ha molts nens que han crescut amb biberó”. I sí que és veritat que els nadons també creixen amb biberó, però si una mare vol alletar el seu nadó, cal ajudar-la i facilitar-li el camí al màxim, proporcionar-li informació certa i actualitzada perquè pugui decidir què és el millor per ella i el seu nadó.

D’altra banda, també és primordial, sempre que el nadó no precisi cures intensives, que no el separin per res de la seva mare. I que just néixer facin pell a pell com a mínim dues hores, i així el nadó es pugui agafar al pit de forma espontània.

També és de vital importància no oferir xumet, o suplements de llet artificial amb tetines convencionals, fins que la lactància no estigui establerta, ja que el mecanisme pel qual surt la llet d’un biberó o de la popa, és completament diferent. És com anar en un cotxe “Ferrari” i després passar a una moto de “fórmula 1”, ens faríem un embolic en la manera de conduir-lo. Per tal de què això no passi amb la lactància, si cal suplementar amb llet un nadó ho podem fer amb altres mètodes que facilitaran que el nadó continuï popant sense més dificultats.

És important estar ben informat de les diferents maneres de suplementació que són: mètode dit-xeringa, mètode kassing , vaset o relactador.

Quan hi ha dificultats amb la lactància és important està ben assessorat per personal actualitzat, competent i habituat en el maneig de la lactància. La llet materna és or i salut a curt i llarg plaç per els infants d’avui i els adults del futur. Informa’t!